|
Probablement la història d'Albuixech tinga uns inicis tan remots com la majoria dels pobles que compartixen amb nosaltres l'espai comarcal de l'horta Nord: la Via Augusta passava pel nucli urbà actual en sentit nord-sud, i el propi topònim de la localitat ens rebel·la el seu lligam a l'època musulmana. No obstant això, i de moment, les primeres referències històriques constatables apareixen en l'Edat Mitjana i més concretament en el Llibre del Repartiment. En este document el rei Jaume I concedix a “J. Periç de Pavia, (...) IIII jovatas in alqueria d'Albutxech, (...) et cúpules in dicta alqueria, (...) X kalendas octobris.”. 1 En el segle XV el municipi apareix relacionat amb el clero regular del monestir de la Valldigna. Els monjos d'esta orde figuren com a propietaris de cases i terres del poble.2 Esta circumstància no exclou la presència del clero secular encara que amb certs matisos. De fet, en 1426 Miquel Molsós, vicari del bisbe de València, en l'informe que redacta de la seua visita a la localitat anota que “Joan Ferrer, rector de Maçamagrell e d'Arbuxech, per si ne per altri no donà missa ne feu ofici [en l'esgleya d'Arbuxech] el dia de Nadal pasat ne en els dies de sant Johan, de Santa Maria d'agost, de Sant Andreu e el digmenge següent”3. Davant d'esta situació s'optà per anomenar dos vicaris que ajudaren en els menesters religiosos al titular de les esglésies de Massamagrell i Albuixech. Tres segles després, Albuixech pertany al rei segons constata V. Ignacio Franco en el seu llibre Notícia de l'actual població del Reyno de València: la dels seus Despoblats des de la Conquista pel Rei El senyor Jayme Primer: les llegües que disten de la Capital: els Senyorius directes que els posseïxen: i les diòcesis a que pertanyen.4  A finals del segle XVIII trobem nous testimonis sobre la història de la nostra localitat. El primer fa referència a l'any 1788. La Real Confraria de Sant Narciso i de la Mare de Déu d'Albuixech era propietària d'una casa en el carrer Ballederos o també anomenada de Sant Jordi. Estava ocupada per “la tropa” i la intenció dels confrares i del rector Antonio Genovés era vendre-la per 1900 lliures valencianes.5 Al “Real General i Militar Hospital de València”. Per a formalitzar la compravenda va ser anomenat per part de la confraria i en representació de la mateixa el clavari Carmelo Miralles. Amb els ingressos, la confraria esperava “disposar de diners” per a encarregar “una efígie de Sant Narciso (...) [encarregar la] formació o repertori dels papers de l'arxiu i (...) [la] continuació de les obres principals en el territori d'Albuixech”6. El segon ens porta a l'obra d'Antonio José Cavanilles.7 L'autor fa una breu referència demogràfica d'Albuixech en la descripció geogràfica que realitza del territori comprés entre El Puig i el barranc del Carraixet. Apunta Cavanilles que per aquell temps la població d'Albuixech arribava als “110 veïns” i la seua activitat econòmica, com en la resta dels pobles veïns,8 era l'agricultura. La superfície del terme municipal era “estreta de nord a sud, la que podrà tindre una hora amb curta diferència de ponent a orient fins al mateix mar”9. A mitjan segle XIX Albuixech té “150 cases vessades pel terme en cases de labor, servint-se els seus habitants d'aigües de font de bona qualitat”10. El poble té ajuntament, i dos escoles: una per a xiquets i una altra per a xiquetes que van ser construïdes “amb les almoines del veïnat”11. Les terres del terme municipal comprenien 700 cahizadas de les que 600 estaven en cultiu: “sent de 1a qualitat 100 destinades a la sembra de melons, blat, dacsa, fesols i hortalissa; 200 de 2a a alfals, cebes i naps; i 300 de 3a a vinya i altres arbres, podent les incultes aprofitar-se per a arròs”12. L'activitat industrial no era molt significativa (derivats de l'espart i quelcom de llenceria) i la seua producció es destinava al consum local.
|
